Com planificar una assignatura
Elements essencials a tenir en compte
La Unió Europea estableix que la Universitat ha d’oferir als seus alumnes l’assoliment de competències que els permetin no només una formació professional concreta, sino també la creativitat i flexibilitat suficients per poder resoldre els problemes que hauran d’afrontar al llarg de la seves vides. És realment una missió fonamental de la Universitat vers la societat. Per tant, la qüestió radica en conèixer quines són aquestes competències essencials i com es duu a terme el seu procés d’aprenentatge.
Abans de tot, és necessari assenyalar la distinció entre pla d’estudis, pla docent i programa, la qual es troba en el nivell de decisió i el grau de responsabilitat. En el primer, “se situen els acords sobre les assignatures que l’han de constituir, el pes de la teoria i de la pràctica, els itineraris recomanats, etc. El Pla docent de cada assignatura estableix les característiques de l’assignatura en el marc del Pla d’estudis. El Programa concreta i desenvolupa el Pla docent per a un grup d’estudiants específic”(1).
Però, arribats a aquest punt, hom es planteja una qüestió bàsica: què són les tant anomenades competències? En les lectures realitzades trobem diverses definicions d’aquest concepte. De forma resumida, podríem dir que entenem per competència aquella capacitat de mobilitzar els recursos necessaris (coneixements, habilitats i actituds i valors) que ens permet resoldre qualsevol problema o qüestió particular d’una manera eficient. Per tant, hi ha tres aspectes que haurem de tenir presents sempre: els sabers (coneixements, habilitats i actituds i valors), la singularitat de la situació i la necessitat d’acció i mobilització. A més, aquestes competències poden ser específiques -d’un àmbit concret del coneixement o professió- i transversals -de la titulació o de la universitat (en el nostre cas, la Universitat de Barcelona, estableix les següents: compromís ètic; capacitat d’aprenentatge i responsabilitat; treball en equip; capacitat creativa i emprenedora; sostenibilitat i capacitat comunicativa).
En aquest sentit, les competències (tant les específiques com les transversals) adquireixen un rol referencial per a la elaboració dels plans d’estudis, ja que han de ser contextualitzades i completades en funció de les característiques de la titulació corresponent. Una vegada la titulació té establides les diferents competències, aquestes s’han de distribuir entre les diferents matèries (o mòduls) de forma coherent. En el pla docent s’hi defineixen els mínims necessaris relatius a les competències específiques i transversals que es desenvoluparan, els continguts tant dels coneixements, habilitats, actituds i valors a assolir per part dels estudiants, com la metodologia que s’emprarà i els criteris d’organització i avaluació: què es pretén, com es farà i com s’observarà el resultat. En el següent nivell, els programes, haurem de especificar cadascun d’aquests elements ja recollits en el pla docent.
Pel que fa a la metodologia, aquesta ha d’aconseguir que el procés d’aprenentatge dels alumnes sigui eficient. Ha de permetre que, a partir de les diferents activitats -que són l’element central- l’alumne assoleixi les competències establertes en el corresponent programa. Però no només les activitats (debats, estudi de casos, presa d’apunts, lectures, etc.); la metodologia també ha de preveure altres qüestions com l’agrupament de l’alumnat, la participació dels estudiants, la distribució del temps i dels espais, etc. (2)
D’altra banda, pel que fa a l’avaluació, hem de tenir present que el procés d’aprenentatge, com bé indica el nom, és progressiu i dinàmic. Això implica necessàriament una avaluació continuada que ajudi a l’estudiant a autoregular el seu procés d’aprenentatge. Com hem dit anteriorment, les competències impliquen sabers, situacions singulars i mobilització. Per tant, l’avaluació haurà de tenir present aquests tres aspectes: avaluar el grau d’adquisició dels sabers i la seva integració, mobilització i posada en pràctica davant de situacions concretes similars a les que es trobarà en un futur. En el cas de les competències transversals, aquestes s’avaluaran en moments diferents i amb diferents instruments. Per a facilitar l’aprenentatge de les mateixes, els plans d’estudis especificaran el sistema d’avaluació de les competències transversals i el tutor del PAT(3) serà l’encarregat d’orientar als estudiants. Veiem, doncs, com el sistema d’avaluació no només permet acreditar els resultats d’aprenentatge dels alumnes, sino que també és l’eina que ens ajuda a orientar als mateixos en el seu procés d’aprenentatge. En aquest sentit, és primordial dividir el desenvolupament de l’assignatura en tres etapes: la fase inicial, la fase de desenvolupament i la fase de sintesi o tancament. La primera fase, a més de presentar l’assignatura, ens permet pronosticar les idees, potencialitats i motivacions dels alumnes. La fase de desenvolupament permet detectar tant els obstacles -afavorint que, de forma autònoma, l’alumne estableixi estratègies que l’ajudin a gestionar-los—, com la posada de manifest dels èxits, ajudant a la seva potencialització. Per últim, la fase de tancament permet veure la evolució realitzada i al punt on s’ha aconseguit arribar. Així mateix, per a què el sistema d’avaluació permeti el ple desenvolupament de l’aprenentatge de l’assignatura, serà necessari dissenyar instruments d’avaluació que incorporin l’autoavaluació dels alumnes, l’avaluació entre companys o la coavaluació amb el professor.
Per tant, una assignatura ha d’ésser planificada tenint sempre com a referència les competències de la titulació (establertes en el pla d’estudis), concretant en el pla docent i programa la metodologia per assolir-les i el sistema d’avaluació que permeti no només l’acreditació del procés d’aprenentatge, sino la participació activa de l’alumnat al llarg de tot el procés.
No hem d’oblidar, però, que per a què realment sigui eficient l’articulació dels ensenyaments a partir de les competències, serà primordial una bona coordinació i treball en equip de tot el professorat.
27 de gener de 2018